Incorporat a la Festa Major el 1973, els mots "ball pla" defineixen per antonomàsia el contrari al fet de ballar fent salts, expressant els seus moviments com a dansa de galanteig, festeig amorós, molt ben acompanyats per un refinat vestuari.
El ball pla ha evolucionat com a grup que ha recuperat diverses danses tradicionals catalanes: el Ball Pla de Vilafranca, la Bolanguera del Penedès, la Jota de Majorales, l'Hereu Riera, etc. Són sis parelles en què els homes vesteixen pantaló fins a mitja cama i armilla de bellut, camisa i mitges blanques i espardenyes de vetes; les dones porten faldilla florejada, davantalet brodat, una brusa i malla als braços i al cap.
És, possiblement, el ball més elegant i dels més admirats per tothom, per la seva bellesa estètica.